La iNNOtECA a fons: El Bus de la Salut

bus-salut1_red

  1. Com sorgeix la idea del projecte ‘El Bus de la Salut’?
    La Diputació de Lleida i la Fundació Renal Jaume Arnó, conjuntament amb el Departament de Salut i la unitat UDETMA, van posar en marxa ‘El Bus de la Salut’ el gener de 2015, amb l’objectiu d’aproximar el diagnòstic precoç als pobles i als seus ciutadans. La col·laboració i les sinergies creades entre els diferents agents implicats són imprescindibles per tirar endavant el projecte ‘El Bus de la Salut’. Professionals de medicina, infermeria i administració dels CAP són claus per al bon funcionament del bus. Gràcies a ells, cada dia 16 persones es poden fer proves de detecció precoç de malalties cardiovasculars i renals a ‘El Bus de la Salut’.
  2. Quins  són els objectius del projecte ‘El Bus de la Salut’?
    Els objectius científics són:

Read More »

Obert el termini d’inscripció a la sessió de transferència sobre l’eValisa

El dijous 24 de novembre tindrà lloc a la sala d’actes del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge la sessió de transferència sobre l’eina eValisa, desenvolupada per l’Oficina de Processos i Administració Electrònica.

innoteca

La sessió està adreçada tant  a totes aquelles persones i unitats de la Generalitat de Catalunya que puguin estar interessades en l’ús de l’eina i que actualment encara no l’han emprat, com a aquelles que essent-ne usuàries habituals volen entaular un diàleg sobre els beneficis que els ha reportat i les dificultats que s’han trobat. La participació a la jornada requereix d’inscripció prèvia que podeu efectuar a través d’aquest formulari abans del dimarts 22 de novembre de 2016.

La valisa electrònica és una solució tecnològica de caràcter corporatiu que permet la tramesa de documents entre persones de diferents unitats i organismes de l’Administració de la Generalitat a través de mitjans electrònics, sempre que es necessiti una constància fidedigna de la tramesa.Read More »

La iNNOtECA a fons: L’Espai de la Direcció Pública, un instrument d’aprenentatge informal per a directius públics

facana_600_4_3L’Espai de la Direcció Publica (EDP)  és un espai virtual  adreçat als directius públics?

L’EDP és un espai virtual que conté recursos d’arreu del món que poden ser utilitzats pels directius de les administracions públiques catalanes, tanmateix entre els usuaris i les persones registrades a l’espai també trobem directius públics d’altres administracions d’arreu de l’estat.

També cal destacar que la concepció inicial, ara fa cinc anys, era que l’EDP no fós accessible només per a persones que ocupen la direcció pública, sinó que tothom que busqui informació sobre gestió pública, direcció pública, gestió de recursos humans al sector públic, transparència o innovació hi pot accedir lliurement.

Quin és el seu objectiu?

L’edp va nèixer amb l’objectiu de ser un recurs formatiu informal, el fet que els directius poden accedir als més de 1000 continguts des de qualsevol lloc i en qualsevol moment facilita el consum dels recursos existents.  L’experiència de formació directiva de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya ens porta a saber que els directius públics no sempre poden dedicar el seu temps a assistir a jornades o activitats formatives formals, però des de l’Escola continuem tenint la responsabilitat de formar als directius públics catalans i l’EDP facilita aquesta tasca d’una manera adaptada a les seves necessitats i disponibilitats.

Així mateix des de l’EDP es vol facilitar l’accés a continguts que d’altra manera els propis directius haurien de cercar individualment invertint un temps que no tenen.Read More »

La iNNOtECA a fons: Scientia, l’obertura i compartició de coneixement

Què és Scientia? com sorgeix?

Scientia, Dipòsit d’Informació Digital del Departament de Salut,  és el repositori institucional del Departament de Salut. Creat per acord del Govern, el 25 de maig de 2015, com a  plataforma digital d’accés obert a la literatura científica produïda pels professionals, personal investigador i docents que presten serveis en les entitats i centres que conformen el sistema sanitari públic de Catalunya.

equip_scientia
La millor cara de l’equip humà que hi ha darrere el programa Scientia

La creació de Scientia sorgeix de la necessitat que tenia el Departament de Salut d’impulsar la política institucional de promoció de l’accés obert a la literatura científica que es produeix dins del  sistema sanitari públic de Catalunya, recollint el compromís social avalat per les declaracions d’àmbit internacional de suport i reconeixement del valor de l’accés obert de la literatura científica i seguint les recomanacions de l’Horitzó 2020, Programa marc de la Comissió Europea per a la recerca i la innovació (2014-2020) i de la Llei 14/2011, d’1 de juny, de la ciència, la tecnologia i la innovació.

L’any 2015 el Departament de Salut aprova una resolució d’Impuls de la política institucional de promoció de l’accés obert a la literatura científica que es genera des de les diferents entitats i centres del sistema sanitari públic de Catalunya en la qual queda palesa la necessitat de dotar-se d’un repositori institucional que serveixi com a plataforma d’accés obert per recollir els continguts digitals generats per l’activitat científica que es produeix dins del sistema sanitari públic català. És en base a aquesta resolució que el Govern de la Generalitat acorda la creació de Scientia.Read More »

Compartint l’experiència del Sistema d’Informació de Consum a InnoGent

ST_SIC
Roger Estruch, juntament amb Merche Medina i Manel Sorribas, va ser un dels ponents de la sessió de transferència

Els processos de transformació de les organitzacions són complexos i requereixen, a  més de la visió i la determinació inicials, continuïtat i perseverança. A les administracions públiques aquesta complexitat és potser més gran perquè ens acompanyen  factors com  els canvis derivats de legislatures que a vegades  s’escurcen, canvis en els equips directius, incerteses pressupostàries…  Aquestes circumstàncies fan que a vegades acabin morint projectes de transformació poderosos, que podrien haver impactat  de forma profunda en  la cultura d’una organització. Però no és aquest el cas del Sistema d’Informació de Consum que es va presentar el passat 2 de juny a una sessió de transferència organitzada per InnoGent i l’Agència Catalana del Consum (ACC).

Read More »

Com anticipar-se a la pèrdua de capital docent: una breu experiència de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya

clicdecidejpg.jpgEn el marc de la sessió prèvia al Congrés internacional EDO 2016 al voltant del Coneixement i relleu generacional a les administracions publiques, des  de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya vam compartir una breu experiència centrada en com vam reaccionar davant una pèrdua de capital docent.

Ens remuntem a finals del primer semestre de 2014. Es dispara una alarma quan l’única docent que imparteix un curs especialitzat d’explotació de dades de recursos humans d’un programari ha esgotat el màxim d’hores per a impartir docència que li permet la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat. Tic tac tic tac. Calia resoldre l’equació segons la qual la formadora havia esgotat les 75h d’activitat docent que li permet l’esmentada norma i alhora seguir donant resposta a les sol·licituds de noves edicions d’una acció formativa amb forta demanda per part de les Direccions de Serveis dels Departaments.  Es tracta del curs sobre Taules del centre d’anàlisi d’informació a través de l’eina Click and Decide (C&D) destinat a professionals que utilitzin habitualment la base de dades del GIP que necessiten fer consultes i analitzar dades sobre recursos humans. El curs en qüestió s’emmarca en la línia d’aprofundiment de la funció de recursos humans del catàleg de formació que ofereix l’Escola per als departaments de la Generalitat.Read More »

Exposada al Congrés Internacional EDO 2016, la pràctica d’Innoteca anomenada @plec 2.0

aplecEl Projecte @plec 2.0 dels Serveis Territorials de Justícia a Tarragona és una de les pràctiques recollides a la iNNOtECA. Es tracta d’un projecte down-up, mitjançant el qual els treballadors dels Serveis Territorials de Tarragona van crear una comunitat de pràctica per posar en marxa un entorn virtual que els permetés gestionar millor el coneixement i els servís alhora d’entorn personal d’aprenentatge. D’aquí ve el nom d’@plec, en tant que l’entorn és (1) lloc de trobada, (2) lloc d’aplec d’informacions rellevants per al personal i els decision makers, i (3) personal learning environament (@plec).Read More »

L’actualitat del projecte Girinnova-Canal Innovació: continuem endavant

girinnovaL’any passat, gràcies a la proposta d’Innogent d’iniciar un projecte per a la implantació d’un sistema d’innovació a la Generalitat de Girona, vam assolir la fase final del procés, amb la presentació dels prototips proposats per personal de la Generalitat de Girona dels diferents cossos i escales de l’administració i de diversa adscripció departamental, constituïts en grups de treball (https://www.youtube.com/watch?v=uidoJIdlJX8).

Els prototips presentats estan essent desenvolupats, hores d’ara, pels grups de treball formats, perquè esdevinguin un producte i servei real a curt termini. Des de la presentació dels prototips, els grups de treball han continuat realitzant reunions i trobades diverses, discutint estratègies i operatives per a fer-los realitat, analitzant aspectes crítics i de millora.Read More »

L’expedient electrònic a l’Agència Catalana del Consum. 5 anys d’experiència pràctica

El 31 d’octubre de 2011 va posar-se en funcionament un projecte informàtic que suposava la implantació d’un nou sistema d’informació a l’Agència Catalana del Consum (ACC) basat en l’expedient electrònic. Aquest projecte va néixer amb la finalitat de millorar l’atenció a la ciutadania a partir dels objectius següents:

    1. Disposar d’un únic sistema d’informació
    2. Integrar els documents electrònics
    3. Obrir el sistema a d’altres ens
    4. Homogeneïtzar i simplificar la tramitació

Dues Pantalles

1. Disposar d’un únic sistema d’informació

Amb anterioritat al Sistema d’Informació de Consum (SIC), l’ACC disposava de dos sistemes d’informació, els quals no estaven interconnectats. Les ineficiències en aquest sentit eren evidents i notòries en el moment que les diferents unitats de l’ACC havien d’interactuar sobre els mateixos expedients en diferents moments i amb finalitats diferents.

Amb el SIC s’incorporen tretze procediments, tots relacionats amb l’activitat directa de l’ACC. Aquests procediments són:

 

  • SOLSol·licitud sense classificar. Sol·licitud que es rep del ciutadà i que posteriorment es classifica en consulta, queixa, reclamació o denúncia en funció de la seva petició.
  • CONConsulta de la ciutadania sobre els seus drets i obligacions.
  • QUEQueixa sobre un producte o servei.
  • RECReclamació sobre un producte o servei amb petició expressa.
  • DENDenúncia per posar en coneixement de l’ACC pràctiques empresarials sancionables.

Expedientes de la fase d’inspecció

  •  COMComunicacions.
  • ODSOrdres de Servei.
  • CAMCampanyes d’inspecció.
  • ALEAlertes de productes potencialment perillosos.
  • ACTActuacions inspectores.
  • SANProcediment sancionador.
  • ECOCobrament de sancions.
  • TAX – Cobrament de la taxa d’inspecció per aquelles empreses de serveis bàsics que tenen més de cent reclamacions.

Dels sis serveis que integren l’ACC, quatre d’ells realitzen la seva activitat exclusivament amb el SIC i els altres dos, parcialment. Per tant, el SIC és la gran eina de tramitació de l’ACC, amb tot el que suposa:

2. Integrar els documents electrònics

  • La gestió documental dels expedients amb el SIC és electrònica. Tota la documentació que arriba en paper s’escaneja i tota la que surt de l’ACC està signada digitalment.
  • Treballar amb documentació electrònica no és una qüestió sobre la que l’ACC tingués experiència prèvia. Després d’aquests 5 anys podem dir que és un canvi que requereix d’una certa adaptació i d’un conjunt d’acords i instruccions per establir un procés que sigui útil a totes les unitats i a tots els usuaris.

La visualització d’aquesta documentació també és un altre aspecte que té un impacte molt gran en un projecte d’expedient electrònic. Un expedient en paper permet acumular, separar, apilar papers i escampar-los sobre una taula mentre que la documentació electrònica només es pot visualitzar en pantalles.

Com a principals dificultats hem trobat que:

  1. La pantalla no té la mateixa qualitat de visualització que el paper, tot i la millora que han fet en els darrers anys.
  2. Els expedients de més de 10 fulls, 20 o 50 costen més de llegir.

El treball amb una pantalla supletòria permet la visualització de documents a la vegada que treballem sobre el sistema d’informació, com si d’un faristol es tractés.

3. Obrir el sistema a d’altres ens

Obrir el sistema a d’altres ens és també una realitat a l’ACC. L’ACC té competències delegades a més de 30 consells comarcals per tal d’apropar l’administració de consum a tot el territori. Fins a l’entrada del SIC, cada Oficina Comarcal d’Informació al Consumidor (OCIC) havia d’usar les seves pròpies eines per a la gestió d’expedient, i la comunicació d’expedients entre unitats es feia per correu postal. Amb el SIC, les OCIC són una unitat tramitadora més (ens referim a una secció o equivalent), amb accés als seus expedients, amb el que enviar un expedient a una altra unitat és una fet instantani i que no requereix de cap acció ni despesa addicional. Igualment, la possibilitat de compartir el coneixement i la necessitat d’homogeneïtzar la tramitació de l’expedient és fa necessària, ja que al canviar d’unitat expedients ja oberts obliga a que el receptor pugui ràpidament entendre i comprendre totes les accions fetes i les que haurà de fer.

4. Homogeneïtzar i simplificar la tramitació

Aquest darrer objectiu s’ha anat desenvolupant a mesura que s’ha incrementat la intensitat de l’ús del SIC. Afrontar projectes d’aquest abast requereix un esforç per part de les persones que defineixen els requeriments i el funcionament previ de les eines informàtiques. És molt important detectar ineficiències pròpies dels procediments abans d’informatitzar-ne un. Aquesta ineficiència passada a un entorn informàtic es maximitza i, allò que abans era un segon d’una persona, es poden convertir en minuts. I si aquesta ineficiència es repeteix sovint, estem parlant de dies i hores perdudes. Detectar-les és la clau, però no sempre es veuen o es poden afrontar proactivament. Això suposarà evolucions posteriors, amb el seu respectiu cost. Per tant, caldrà preveure un pressupost per resoldre ineficiències i no només per a canvis normatius futurs. A l’ACC tenim varis exemples d’ambdues situacions.

Cal dir que l’experiència és més satisfactòria en unitats que han fet més aprofundiment en aquest treball i menys en unitats que l’adaptació prèvia va ser menor.

De totes formes, tots els objectius s’han assolit i avui dia podem parlar que l’ACC treballa amb expedient electrònic per a 13 procediments diferents sota el mateix entorn: el Sistema d’Informació de Consum (SIC).

La implantació d’aquest projecte no ha estat ràpida ni senzilla malgrat que els avantatges i possibilitats eren enormes. El canvi de cultura de tota l’organització, facilitat i impulsat des de la Direcció, i el fet que avui en dia l’expedient electrònic no és una qüestió de voluntat, sinó un imperatiu legal, ens han portat al que tenim avui: un projecte que segueix creixent, experiència en gestió del canvi, en moments de crisi en les organitzacions… i, a més a més de la satisfacció de tots els implicats en el projecte SIC, el reconeixement d’un accèssit a la darrera edició dels premis Alfons Ortuño, així com la incorporació del projecte a la iNNOtECA de la Generalitat.

Roger Estruch Torras

Responsable de l’Oficina de Gestió del Canvi i membre de l’equip impulsor del projecte

mHealth, mobilitzats per la salut

Carme Pratdepàdua, Project Manager a l’Oficina mHealth.Cat de la Fundació TicSalut
Carme Pratdepàdua, Project Manager de la Fundació TicSalut

mHealth és l’anglicisme que s’utilitza per a la pràctica de la medicina i la salut pública amb el suport dels dispositius mòbils. Les aplicacions mHealth inclouen l’ús de dispositius mòbils en la recollida de dades sobre la salut de la comunitat i dades clíniques, així com el lliurament d’informació de salut a professionals, investigadors i pacients, el seguiment en temps real dels signes vitals del pacient, i la provisió directa d’atenció a través de la telemedicina mòbil.

En aquesta incipient i prometedora línia d’actuació, la Generalitat de Catalunya va assentar el passat 2015 les línies del Pla Mestre de Mobilitat mHealth.Cat, el qual és, en essència, un aparador d’apps de confiança de salut i serveis socials; d’apps avalades en termes de qualitat i d’utilitat.

Després que el programa hagi fet ja les seves primeres passes, des d’InnoGent volem apropar-nos a l’equip humà que ha contribuït a fer possible el disseny i implementació de la primera estratègia mHealth que s’ha impulsat a Europa. Hem parlat d’aspectes relacionats amb aquesta pràctica amb Carme Pratdepàdua, Project Manager a l’Oficina mHealth.Cat de la Fundació TicSalut.

 

Què és una estratègia mHealth i quins són els elements i circumstàncies que porten al Departament de Salut a la seva concreció?

Des del punt de vista estratègic s’entén com una nova línia a desplegar pel Departament de Salut en matèria de mobilitat al territori. En aquest sentit una de les voluntats és apropar i fer més accessible el sistema de salut i social tant, als ciutadans com els propis professionals, que puguin tenir una eina més dins del seu abast per poder utilitzar-la en el moment que creguin oportú.

Com valoreu la resposta per part del personal sanitari a la iniciativa? Teniu mesurat el grau de coneixement per part del personal mèdic dels recursos que aquest sistema els proporciona?

Considerem que la resposta dels professionals sanitaris és bona, estem despertant molt l’interès del personal sanitari i social que s’ofereixen en ser part implicada en el desplegament del pla. Actualment estem desenvolupant una enquesta que ens permetrà conèixer de primera mà quines són les mancances i fortaleses, com també quines són les perspectives de futur en aspectes relacionats amb la mobilitat dins del sector sanitari i en l’atenció a les persones, per tant, ens permetrà disposar d’una visió més propera del grau de coneixement per part dels professionals. Com qualsevol eina innovadora, entenem que la seva entrada ha de ser prudent i mesurant bé les passes perquè es pugui convertir en una eina més al servei dels professionals de la salut i serveis social, on ells mateixos siguin partícips del seu desenvolupament.

Quin és el perfil d’usuari de les aplicacions que recull l’mHealth? Com afecta el perfil cultural o generacional en el seu ús?

Podem trobar diferents perfils, des de perfils més sanitaris com poden ser pacients amb diabetis i que desitgin tenir cura de la seva malaltia controlant els nivells de glucosa a través d’una app, o bé, perfils més de la vessant social, com atendre a les persones amb dependència gràcies a l’ús d’aplicacions que controlin per geolocalització on es troben en tot moment. Des del punt de vista de perfils culturals o generacionals, ens podem trobar de tot, sí que és cert que les noves tecnologies semblen ser innates a les poblacions més joves, però ens arriben informacions dels centres que cada cop més l’ús dels dispositius mòbils és més generalitzat en la gent més gran. Sí que és cert, però que caldrà abordar les barreres i dificultats en aquest col·lectiu per poder donar resposta al pla mHealth.cat en aquest context.

Com gestioneu el procés de validació d’una aplicació als efectes de la seva inclusió a mHealth?

Des de la Fundació TicSalut hem definit un procés d’acreditació d’aplicacions que ens permet garantir el compliment de les aplicacions en quatre blocs: de contingut, tecnològic, de seguretat i d’usabilitat. Per altre banda, prèviament cataloguem totes les aplicacions en un dels tres nivells de risc, en funció de tres criteris, de la sensibilitat de les dades, el tipus d’informació de salut que proporcionen i el volum de públic a qui va adreçada. Tots els requeriments de validació seran públics i tots els desenvolupadors o propietaris d’aplicacions que ho desitgin podran enregistrar la seva app al procés d’acreditació a través del portal AppSalut. Aquest procés d’acreditació es troba regulat sota el paraigües d’un marc comú de referència a nivell europeu, on estem participant en una grup de treball per determinar un procés d’acreditació de la qualitat de les aplicacions a nivell internacional.

Quantes aplicacions i de quin tipus es troben avalades sota el paraigües del mHealth.cat?

Actualment no hem avaluat públicament cap aplicació ja que estem en les fases finals de les proves pilot per poder finalment fer públic el procés d’acreditació. Som prudents i volem iniciar les proves en entorns controlats per validar circuits i el propi model, una vegada fetes aquestes validacions ho obrirem a tothom de manera transparent com ja hem comentat anteriorment